Daniel Innerarity reflexiona a Barcelona sobre el futur de la democràcia

5 d'octubre de 2023

El Premi Nacional de Recerca en Humanitats analitza els desafiaments actuals en la inauguració de la Capital Europea de la Democràcia

En la conferència inaugural de la Capital Europea de la Democràcia Daniel Innerarity ha destacat la importància de repensar el futur de la democràcia. Ha advertit que la veritable crisi no és si la democràcia sobreviurà, sinó quin futur ofereix a la ciutadania i com es vincula amb el seu benestar. Innerarity ha subratllat la necessitat de fer visible la connexió entre els interessos individuals i els béns públics per a assegurar un futur més igualitari.

El passat 5 d’octubre, Daniel Innerarity, destacat filòsof polític i Premi Nacional de Recerca en Humanitats, va inaugurar la Capital Europea de la Democràcia que ha estat atorgada a Barcelona i que acull des d’octubre de 2023 fins novembre de 2024. El públic es va aplegar a la Sala Auditori del CCCB de Barcelona per escoltar Innerarity, que va abordar temes crítics relacionats amb el futur de la democràcia i els reptes que afronta en la societat contemporània: "No es tracta tant de saber si la democràcia sobreviurà, sinó quin futur ens promet ja a nosaltres”, afirmava a l’inici de la seva ponència i afegia: "Darrere de molt desaferrament cap a ella no hi ha res més que un futur frustrat. La democràcia és un problema no per radicalisme democràtic, sinó perquè té unes expectatives de futur pèssimes, perquè la política no li ofereix un futur millor".

El filòsof va fer notar que Barcelona ha estat al centre de debats intensos sobre la democràcia, des de la gestió democràtica de conflictes fins a les polítiques urbanes i els valors democràtics. Innerarity va destacar la seva pròpia recerca en la complexitat de la societat i com actualitzar els valors democràtics en un món cada vegada més interconnectat i enmig de crisis com la climàtica i va plantejar una qüestió fonamental: la crisi de la democràcia no rau tant en la seva supervivència com en el tipus de futur que ofereix. Va assenyalar que molts defectes de les democràcies actuals es deuen a les expectatives de futur inadequades que projecten. Va subratllar que una democràcia no és atractiva si no ofereix una visió de futur esperançadora i va destacar la importància de la promesa democràtica en la configuració del futur desitjable: "Som lluny d’un futur igualitari, hem de fer creïble que podem tenir un futur millor, igualitari i compartit. La democràcia és un procediment per fer visible allò individual i col·lectiu".

El ponent va fer notar que les idees de futur passat s’han convertit en una font d’atracció per a moltes persones, que anhelen un retorn a èpoques suposadament glorioses. Va assenyalar la relació entre neoliberalisme, nacionalisme i la idea de recuperar un passat perdut com un fenomen preocupant en la política actual: “Ens diferenciem ideològicament perquè ens relacionem de manera diferent amb el temps. L’esquerra, parlo en general, està preocupada per la desaparició del futur, mentre que la dreta està més aviat preocupada per la desaparició del passat. L’esquerra lamenta que el passat tingui tant de pes en el present, que intenta contrarestar amb la política fiscal, polítiques redistributives, o amb la idea d’una herència universal, per exemple. I la dreta lamenta el contrari i tracta, per exemple, d’impedir que es revisi el passat amb lleis de memòria. En aquest context, la nova qüestió social és la dels futurs desiguals”.

Veure aquí la conferència completa.

L’advocat i responsable d'investigació i incidència internacional de l'nstitut de Drets Humans de Catalunya, Karlos Castilla va plantejar-li algunes qüestions com qui pot i qui ha de participar en les decisions polítiques i va posat sobre la taula l’accés al cens municipal, qui pot estar inscrit i qui no, ja que és una forma de pertinença a la ciutat i de dret a vot: “Com podem reforçar la democràcia a partir del reconeixement de participació política? Qui sí, i qui no hi ha de participar? Perquè realment parlem de democràcia a les ciutats i, sobretot, en aquesta idea de capital europea?”. A la qual cosa, Innerarity va respondre que un dels pilars de la democràcia, que és precisament la idea de cens electoral i de qui té dret a votar “ha quedat totalment desfasat”. La realitat és que altres de fora del nostre país estan intervenint aquí i nosaltres estem intervenint fora (en altres països).” Realment la inclusió d’altres i la nostra presència està absolutament sortida de mare. El sostre de despesa s’aprova fora, Mario Monti és imposat a Itàlia, li direm a Hongria com ha de tractar els jutges. I això ho veiem amb força naturalitat. No és que Europa sigui una democràcia imperfecta, sinó que Europa el que és un experiment per aconseguir que en un espai on hi ha una densitat d’interaccions i destinacions comunes, hi hagi unes instàncies de governança que permetin la intromissió en els assumptes dels altres. I la intromissió dels altres als nostres assumptes. Amb això, hi ha una ampliació del cens electoral en sentit espacial”.

Innerarity també apuntava que estem posant en marxa tecnologies, estructures, institucions, infraestructures, i estem destrossant el planeta d’una manera que condiciona el futur de persones que encara no són al cens o que fins i tot no han nascut i no saben el que els deixarem. “Això va de sobirania popular, com fem valer els interessos, la veu de les generacions futures que no poden votar encara. Hem de donar algun mecanisme per votar. Això té a veure amb un tipus de justícia intergeneracional”. Reivindicava la necessitat d’algun compromís futur similar als ODS, estratègies d’extensió de la responsabilitat, “això hem d'inventar, i hi ha part que estem inventant”, deia.

La conferència de Daniel Innerarity va ser una oportunitat per reflexionar sobre el futur de la democràcia i la seva relació amb la ciutat de Barcelona i més enllà. La seva anàlisi va encoratjar una consideració crítica de com les decisions polítiques configuren el futur que compartim com a societat democràtica.

Veure aquí el fil de Twitter.