Èxit de la Biennal de Pensament 2024: Més de 400 persones als debats sobre democràcia i futur al Canòdrom

14 d'octubre de 2024

La Capital Europea de la Democràcia organitza quatre taules rodones centrades en memòria històrica, sostenibilitat, moviments socials i els reptes de la democràcia actual

Durant els dies 10 i 11 d'abril, el Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica de Barcelona va acollir quatre debats organitzats per la Capital Europea de la Democràcia dins el marc de la Biennal de Pensament 2024. Hi van participar més de 400 persones consolidant l’esdeveniment com un èxit rotund.

Democràcia i memòria: ressonàncies d’un passat combatiu

La primera taula va abordar la història democràtica de Barcelona a finals del segle XIX i principis del XX, un període marcat per la lluita de les classes populars per drets fonamentals. Quin és el rol de les lliurepensadores i espiritistes i les lluites pels drets civils, i la tradició organitzativa dels ateneus populars o el sindicalisme popular? Són alguns dels testimonis que es van recollir.

Dolors Marín, historiadora especialitzada en moviments llibertaris, va destacar la importància de recuperar la memòria col·lectiva: “Els meus alumnes de 16 anys no saben la diferència entre un partit i un sindicat i els dic: però si aquest any anireu a treballar, com ho fareu perquè no us prenguin el pèl? Hem tingut una transició on l’aculturació històrica respecta la democràcia ha estat brutal”. Per la seva banda, Chris Ealham, historiador expert en anarcosindicalisme, va ressaltar el paper clau de la vaga de La Canadenca: "L'èxit de la mobilització va ser possible gràcies a la connexió entre els delegats de taller i les comunitats, cosa que cal recordar en temps de crisis socials". El director de Participació i Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, Arnau Monterde, qui va moderar la taula explicava: "És urgent pensar i repensar la democràcia. Barcelona fa dècades que innova en la tradició de lluita i hem de reivindicar més aquest passat. És interessant recuperar les tradicions i la riquesa que heretem".

Vídeo TAULA 1

Aigua i democràcia: reptes d’un bé comú

La sostenibilitat va ser el focus de la segona taula, on Violeta Cabello i Katie Meehan, investigadores sobre la governança de l’aigua, van debatre sobre la gestió d’aquest recurs de bé comú compartit i finit en un context de sequera. “Cal pensar en alternatives per aquesta escassetat que es presenta també a escala global en moltes regions, no només hem de tenir en compte el punt de vista eurocentrista", així de crític es mova mostrar ja d’entrada, Hug March, catedràtic i investigador i moderador de la taula. “Les lluites per l'aigua reflecteixen les desigualtats socials”, va afirmar Meehan, posant èmfasi en la crisi climàtica com a motor de conflicte i on aigua esdevé fonamental com un repte de futur inajornable. Cabello va afegir que el repte, però, no és només tècnic, sinó de gestió política: "Podem crear escassetat augmentant la demanda, per això calen noves polítiques públiques que prioritzin l’equitat en el seu ús".

Vídeo TAULA 2

S’ha de defensar la democràcia?

Aquesta taula es va centrar en el dilema de defensar la democràcia davant l'auge del feixisme i l'increment dels discursos d'odi. Sota la premissa que sembla que només ens queda "defensar" en lloc de transformar, es va debatre si estem atrapats en un parany on les forces polítiques que amenacen la democràcia són les que acaben tenint més protagonisme. Amador Fernández-Savater va reflexionar sobre la mercantilització de la vida i la política, qüestionant si queda espai per reimaginar noves formes de societat, mentre Claudia Delso va defensar la necessitat de renovar la democràcia per integrar noves subjectivitats i connectar millor amb els malestars ciutadans. Es va destacar com és possible que l'extrema dreta connecti amb les frustracions generades pel mateix sistema que sembla protegir, la qual cosa obre la porta a una discussió sobre la necessitat urgent de reinventar els mecanismes democràtics.

Vídeo TAULA 3

Moviments socials i democràcia participativa

Les darrers intervencions van estar dedicades a explorar el paper dels moviments socials com a agents de canvi i com aquests poden transformar la democràcia des de la base. Els moviments són actors vius a les ciutats, i la seva acció és una palanca que no només protesta sinó que també proposa, obrint espais híbrids entre la representació institucional i l'autoorganització col·lectiva. Així, Donatella Della Porta va destacar com els moviments socials han evolucionat en les seves formes d'organització i acció, adaptant-se als nous conflictes socials, mentre que Carme Arcarazo va posar èmfasi en l'acció del Sindicat de Llogateres, un exemple pràctic d'activisme que impacta directament les polítiques urbanes i socials. També es va debatre sobre els riscos i reptes que aquests moviments hauran d'afrontar en les properes dècades, incloent la seva capacitat per defensar drets col·lectius en un context cada cop més polaritzat.

Vídeo TAULA 4

Aquestes quatre sessions van reflectir la importància d'abordar la democràcia des de diverses perspectives, un èxit indiscutible per a la Biennal de Pensament 2024 i la Capital Europea de la Democràcia, que ha sabut reunir reflexions de persones expertes de prestigi amb inquietuds compartides per una ciutadania activa i participativa.