Sant Jordi: 14 llibres recomanats en el marc de la Capital Europea de la Democràcia

19 d'abril de 2024

Explorem els desafiaments contemporanis amb una selecció de lectures compromeses amb la democràcia participativa, els drets humans, la tecnologia i la igualtat de gènere

En el marc de la celebració de Sant Jordi aquest 23 d’abril de 2024 i coincidint amb l’any de la Capital Europea de la Democràcia a Barcelona, presentem una selecció eclèctica d'una quinzena llibres que aborden temes d'actualitat i rellevància crítica. A través d'aquesta col·lecció, es plantegen diverses perspectives sobre qüestions fonamentals com la democràcia participativa, els drets humans, la tecnologia, la igualtat de gènere i els reptes socials contemporanis. Cada obra ofereix una finestra única per explorar els desafiaments i les oportunitats que conformen el nostre món actual.

Des de l'anàlisi profunda del funcionament de la democràcia participativa fins a la reflexió sobre el significat canviant de la llibertat en una societat democràtica, aquests llibres representen una ampla gamma de temes i perspectives. A través de narratives apassionants, investigacions rigoroses i crítiques incisives, els autors i autores ens guien en un viatge intel·lectual per comprendre millor els complexos teixits de la nostra societat contemporània.

Aquesta col·lecció és una invitació a la reflexió, al diàleg i a la participació en els debats que defineixen el nostre temps. A través de les seves pàgines, els i les lectores trobaran idees innovadores, punts de vista provocadors i propostes per afrontar els reptes que ens espera. En aquest Sant Jordi, celebrem la diversitat i la riquesa del pensament contemporani amb aquesta selecció de llibres que prometen estimular les ments i inspirar accions cap a un futur més just i equitatiu.

Catorze llibres per Sant Jordi 2024

1. Capitalismo libilinal. Amador Fernández-Savater. Ned ediciones nuevos emprendimientos editoriales.

La vida s'ha fet mercat. Com si fos la nostra segona naturalesa, ens movem en Uber, viatgem amb Airbnb, liguem a Tinder, comprem en Glovo, ens entretenim a Netflix, parlem de nosaltres mateixos en el llenguatge del capital humà.

Aquesta segona naturalesa, que Amador Fernández-Savater anomena "capitalisme libidinal", ens promet la felicitat, però el que realment produeix és sofriment i malestar, en forma de precarietat, endeutament i dolor psíquic. Paradòxicament, la dreta sembla avui més eficaç que ningú per canalitzar aquesta desesperació i la seva força de rebuig (Trump, Bolsonaro, Milei), mentre que les estratègies de comunicació i les polítiques de contenció de l'esquerra es mostren insuficients.

És possible reapropiar-nos del nostre malestar com a energia de transformació social? Serà necessari aprendre a escoltar i parlar el llenguatge del cos, imaginar i activar polítiques del desig.

2. Cómo los movimientos sociales pueden salvar la democracia. Donatella dela Porta. Editorial Promoteo.

El malestar democràtic generalitzat ha posat en qüestió la identificació del significat de la democràcia amb les institucions actualment existents. Però les èpoques de crisi, a més de plantejar reptes a les institucions, també presenten oportunitats per a una profundització de la democràcia. Aquest llibre busca tendir un pont entre els estudis dels moviments socials i la teoria democràtica. Els moviments socials progressistes experimenten amb noves idees en la seva vida interna, prefigurant formes alternatives de política democràtica, i difonen aquestes idees dins de les institucions. No només transformen els estats democràtics que lluiten pel canvi de les polítiques, sinó que expressen una crítica fonamental de l'acció política convencional, abordant així qüestions metapolítiques i experimentant amb idees participatives i deliberatives. El llibre aborda aquestes innovacions que pretenen augmentar la participació i la deliberació per salvar la democràcia.

3. Decidim, a Technopolitical Network for Participatory Democracy, Xabier E. Barandiaran, Antonio Calleja-López, Arnau Monterde i Carol Romero. Editorial Sringer. Accés obert.

Aquest llibre d'accés obert explica la filosofia, els principis de disseny i l'organització comunitària de Decidim i proporciona idees essencials sobre com funciona la plataforma. Decidim és una infraestructura digital per a la democràcia participativa, construïda íntegrament i col·laborativa com a programari lliure, i utilitzada per més de 500 institucions amb més de tres milions d'usuaris a tot el món.

La plataforma permet a qualsevol organització (govern, associació, universitat, ONG, barri o cooperativa) donar suport a processos multitudinaris de democràcia participativa. En un context dominat per plataformes digitals propietat de corporacions, en l'era de l'estructuració social creixent mitjançant la Intel·ligència Artificial, Decidim es presenta com una plataforma de propietat pública o comunitària per a la intel·ligència humana col·lectiva. No obstant això, el projecte és molt més que les seves característiques tecnològiques. Decidim és en si mateix un punt de creuament de les diverses dimensions de la societat en xarxa, un mapa pràctic detallat de les seves complexitats i conflictes. Els autors distingeixen tres dimensions generals del projecte: (1) el polític – il·luminant el model democràtic que Decidim promou i el seu impacte en les polítiques públiques i les organitzacions, (2) el tecnopolític – explicant com aquesta tecnologia està dissenyada i gestionada democràticament per produir i protegir certs efectes polítics, i (3) el tècnic – presentant les condicions de producció, operació i èxit del projecte.

Aquest llibre cobreix sistemàticament aquests tres nivells d'una manera acadèmicament sòlida, tecnològicament coherent i políticament innovadora. Servint com a recurs útil i manual per a l'ús de Decidim, no només atraurà estudiants i acadèmics interessats en la democràcia participativa i digital, sinó també professionals, responsables de polítiques i un públic més ampli interessat en aprendre més sobre la plataforma Decidim.

4. Democracia en presente, Isabell Lorey. Editorial Subtextos.

Enmig de les crisis i amenaces que planen sobre la democràcia liberal, Isabell Lorey desenvolupa una democràcia en temps present que trenca amb les certeses polítiques i els conceptes lineals de progrés i creixement. La seva teoria política queer-feminista formula una crítica fonamental dels conceptes masculinistes del poble, la representació, les institucions i la multitud. En fer-ho, desplega un concepte original de democràcia presentativa basada en el cura i la vinculació, en la irreductibilitat de les responsabilitats, que no pot concebre's sense les lluites passades i les pràctiques actuals dels moviments socials.

5. Después del trabajo. Helen Hester i Nick Srnicek. Caja Negra Editora.

Per què sentim que pràcticament no existeix el temps lliure? Arribem a casa després de la feina i, en lloc de trobar un moment d'oci o descans, ens enfrontem a les exigents tasques domèstiques i de cura.

A partir de la crisi global del capitalisme i de l'acceleració del desenvolupament tecnològic, van sorgir diferents corrents de pensament que aborden la qüestió del posttreball amb projectes que pretenen reduir al mínim les jornades laborals. Però aquests projectes estan enfocats fonamentalment en treballs assalariats masculins i desatenen les tasques associades a la reproducció social que recauen sobretot en les dones.

En examinar el vincle entre la història del llar i la tecnologia, des de l'arribada de l'aigua de xarxa o l'ús d'electrodomèstics fins a la recent irrupció de les "cases intel·ligents" o de la subcontractació de tasques mitjançant plataformes, Helen Hester i Nick Srnicek demostren que, lluny de reduir-se, la càrrega del treball domèstic segueix ocupant una part substancial de les nostres vides. El que es troba darrere d'aquesta paradoxa és el fet que, en la mesura que no es transformi l'imaginari social que orienta la creació d'aquestes tecnologies i el conjunt de les relacions socials en les quals s'inscriuen, els canvis tecnològics no tindran mai la capacitat en sí de lliurar temps.

Aquest llibre produeix un diagnòstic contundent i alhora un esquema programàtic sobre com podrien organitzar-se les activitats reproductives en una societat de transició postlaboral inspirat en les contribucions feministes, en nous projectes ecosocialistes i en el ressorgiment de la noció de planificació econòmica. Un món postlaboral hauria d'acompanyar les funcions de cura actualment assignades a l'esfera del privat mitjançant organitzacions de gestió comunal que redueixin la pressió sobre la família nuclear. L'objectiu és allunyar-se del desenvolupament capitalista de les tecnologies domèstiques aïllades per anar cap a un disseny col·lectiu que instal·li també l'oci com a dret. L'ampliació del temps lliure és vital per recuperar espais deliberatius col·lectius i d'imaginació crítica que ens permetin crear les institucions necessàries per guiar conscientment el desenvolupament de la humanitat.

6. El deseo de cambiar. Bell Hooks. Bellaterra Edicions.

No és cert que els homes no estiguin disposats a canviar. És cert que molts homes tenen por de canviar. És cert que moltíssims homes ni tan sols han començat a observar com el patriarcat els impedeix conèixer-se a sí mateixos, estar en contacte amb els seus sentiments, estimar. Per conèixer l'amor, els homes han de ser capaços d'abandonar el desig de dominar. Han de poder triar la vida sobre la mort. Han d'estar disposats a canviar.

Tothom necessita estimar i ser estimat, fins i tot els homes. Però per conèixer l'amor, els homes han de poder veure les formes en què la cultura patriarcal els impedeix conèixer-se a sí mateixos, estar en contacte amb els seus sentiments, estimar.

A El desig de canviar, Bell Hooks arriba al cor de la qüestió i mostra als homes com expressar les emocions, una part fonamental de qui són, independentment de la seva edat, estat civil, ètnia o orientació sexual. La masculinitat castiga aquestes emocions fonamentals, i està tan profundament arrelada en la nostra societat que és difícil per als homes trencar amb ella. Hooks vol ajudar a canviar això.

Amb franquesa i una intel·ligència ferotge, Hooks aborda les preocupacions més comunes dels homes: la por a la intimitat i la pèrdua del seu lloc en la societat. Creu fermament que els homes poden trobar el camí a la unitat entre cos i esperit tornant a estar en contacte amb la part obertament emocional d'ells mateixos i reivindicant les vides interiors gratificants que històricament han estat domini exclusiu de les dones.

El desig de canviar és una obra valenta i sorprenent, pensada per ajudar els homes a recuperar el millor d'ells mateixos.

7. Espiritistes i lliurepensadores. Dolors Marín. Angle Editorial.

A principi del segle XX Barcelona bullia amb els canvis socials provocats per la industrialització però també amb inquietuds culturals i polítiques que representaven el trencament amb el segle anterior: utopies, obrerisme, construcció de la ciutat... En aquest magma destaquen un grup de dones, la majoria d'elles oblidades per la història, que van tenir una presència real i forta en la construcció d'una societat nova. Dones que van trencar estereotips, que van assolir la capacitació i el reconeixement intel·lectual i que van lluitar per la independència econòmica i laboral creant un referent que no podem ignorar per més temps. Són les responsables de portar a casa nostra l'espiritisme, que ja es practicava a la resta d'Europa, entès com una confrontació al sistema, com una manera d'espiritualitat radical que capgira l'ordre social representat per l'església oficial i com un primer pas cap al lliure pensament. Cándida Sanz, Matilde Fernández, Matilde Alonso, Maria Trulls o Amalia Domingo són algunes de les biografies que l'autora presenta en aquest llibre únic que reivindica la historiografia de la dissidència.

8. Feminismo posthumano, Rosi Braidotti. Gedisa Editorial.

Rosi Braidotti destapa les relacions profundament imbricades entre feminisme i posthumanisme. La filòsofa reivindica el paper dels feminismes en el desenvolupament del gir posthumà i exposa de quina manera els estudis posthumanistes estan deixant de costat la teoria feminista. El feminisme posthumà recupera els arguments de llibres anteriors (Allò posthumà i El coneixement posthumà) i aprofundeix en les conseqüències que té per a la teoria i pràctica feminista el fet de pensar a través de la teoria posthumana, i viceversa. Braidotti concep el posthumà com un marcador de situacions actuals i com un instrument de navegació. En ambdós casos, el terme pretén ajudar a assolir una comprensió més adequada dels reptes als quals ens enfrontem en el món d'avui —sexisme, racisme, augment de la desigualtat, ecocidi— i a dibuixar un itinerari a través d'ells. Així, el posthumanisme serà feminista o no serà. Aquesta obra aspira a ser una lectura d'època, identificant i avaluant les tendències emergents en la teoria i pràctica feministes contemporànies que permetin superar la fase de convergència posthumana en què ens trobem avui.

9. La libertad democrática. Daniel Innerarity. Editorial Galaxia Gutenberg.

Què ha passat perquè la llibertat s'hagi convertit en un eslògan de la dreta i perquè l'obediència sembli ser un valor de l'esquerra? No hi haurà darrere d'aquest curiós desplaçament ideològic una concepció diferent de la llibertat en una societat democràtica? Prenent com a fil conductor la idea de llibertat, aquest llibre analitza el futur de la democràcia i els nous paisatges ideològics, ofereix algunes claus per entendre el comportament dels seus actors, es pregunta quines dimensions de la societat hem de democratitzar i com afrontar les crisis a les quals ens enfrontem.

Qui, en nom del seu dret a fer el que li vingui de gust, no interioritza l'impacte que les seves accions poden tenir sobre altres, acaba contribuint a construir una societat en la qual molts veuran reduïdes les possibilitats de fer el que els vingui de gust. En cuidar el comú no ens estem rendint a una estructura neutra o aliena, sinó a alguna cosa de la qual es nodreix la nostra llibertat personal. Jon Elster, un dels pensadors republicans més destacats, glosava la figura d'Ulisses deixant-se lligar per a no sucumbir als cants de les sirenes. Ens recordava així que moltes vegades la millor manera de preservar la llibertat és lligar-se, no tant per respectar la dels altres, sinó per protegir-se de les torpeses que podria cometre un si crida llibertat a qualsevol cosa. El contracte social actual, sosté Daniel Innerarity en aquestes pàgines, està demanant una autolimitació de la llibertat personal per assegurar la supervivència de la humanitat al planeta.

10. La lucha por barcelona: clase, cultura y conflicto,1898-1937. Chris Ealham. Alianza Editorial.

Per què Barcelona es va convertir en la capital indiscutible del moviment anarquista europeu en els anys que van precedir la Guerra Civil?

En aquest llibre s'analitza la protesta social, el conflicte urbà, les cultures de classe i la repressió en un dels centres revolucionaris més importants del segle XX. Chris Ealham investiga les fonts del poder anarquista a la ciutat, col·locant-la en el centre de la vida política, cultural, social i econòmica d'Espanya entre 1898 i 1937. Durant aquest període, una varietat de grups socials, moviments i institucions competien entre ells per imposar el seu propi projecte urbà i polític a Barcelona: les autoritats centrals lluitaven per mantenir el control de la ciutat espanyola més rebel; els grups nacionalistes desitjaven crear la capital de Catalunya; els industrials locals volien construir una urbs industrial moderna; les classes mitjanes urbanes lluitaven per democratitzar la ciutat; i, mentre tant, els anarquistes buscaven acabar amb l'opressió i explotació a què estaven sotmesos els treballadors de la ciutat. Tot això va desencadenar un torrent de conflictes, sovint violents, pel control de la ciutat, tant abans com després de la Guerra Civil. Ens trobem així davant d'una obra de gran importància en el camp de la història espanyola contemporània que omple un buit important en la literatura actual.

11. Mujeres, raza y clase. Angela Davis. Ediciones Akal. 

Havent-se gestat el feminisme nord-americà —com a moviment i teoria política— en el si de les lluites abolicionistes i obreres de finals del segle XIX, com és possible que la veu i les reivindicacions de les dones negres hagin estat sistemàticament invisibilitzades pel feminisme blanc liberal? A partir d'aquesta pregunta, Angela Davis traça una nova genealogia dels moviments radicals de lliberació nord-americans en la qual desvetlla les arrels comunes de les lluites antiesclavistes i dels moviments de defensa dels drets de les dones.

Al llarg de les seves pàgines, es mostra el context material i simbòlic en el qual es van plasmar les diverses lluites, la força de l'organització col·lectiva davant les forces de poder i explotació dominants. Però no es tracta d'un mer ajust de comptes amb el passat: també projecta una mirada al futur. Una reconstrucció com aquesta ofereix un anàlisi esclaridor no només per a denunciar les situacions d'injustícia, sinó per a explicitar les estratègies de lluita i els problemes de composició de les diferències que, avui dia, segueixen esquinçant els moviments polítics.

Precisament és la vigència d'aquest clàssic del pensament emancipatori el que reivindica Pastora Filigrana en el pròleg preparat per a la present edició: Angela Davis ens dona les claus per al combat, "amb una aliança política de les diferents lluites articulades des de la raça, la classe i el gènere. És la gran lliçó que ens ofereix: a les nostres mans està seguir escrivint-la".

12. Revolucionarios cibernéticos. Eden Medina. LOM Ediciones.

Entre 1971 i 1973, un grup d'enginyers xilens i britànics va desenvolupar un projecte tecnològic per ajudar al govern d'Allende a gestionar el sector industrial de l'economia estatal. El sistema que van imaginar desafiava els límits de allò que era possible i enfrontava problemes complexes, com el control en temps real, la modelització de sistemes dinàmics i la creació de xarxes informàtiques. A partir d'arxius i entrevistes, Medina reconstrueix magistralment una de les aplicacions més ambicioses de les idees cibernètiques en la història i el context que la va fer possible: l'experiment socialista de la Unidad Popular.

13. The Right to Water, Farhana Sultana i Alex Loftus. Routledge Books.

El dret a l'aigua neta ha estat adoptat per les Nacions Unides com un dret humà bàsic. No obstant això, com s'entenen, negocien, experimenten i lluiten per aquests crides universals al dret a l'aigua segueixen sent reptes clau. The Right to Water (El dret a l'aigua) aclareix com les crides universals als drets s'articulen amb els contextos històrics, geogràfics locals, la governança, la política i les lluites socials, destacant així els desafiaments i les possibilitats que existeixen. Aplegant una gamma única d'acadèmics, responsables de polítiques i activistes, el llibre analitza com les lluites pel dret a l'aigua han intentat traduir arguments morals sobre l'accés a l'aigua segura en reclamacions viables. Aquest llibre és una intervenció en un moment crucial en la forma i la direcció futura de les lluites pel dret a l'aigua en una sèrie de contextos polítics, geogràfics i socioeconòmics, intentant ser proactiu en definir què podria significar aquesta lluita i com podria ser endavant en una política transformadora molt més ampla.

El llibre s'ocupa d'una sèrie d'aproximacions que es centren en perspectives filosòfiques, legals i de governança abans de buscar aplicar aquests arguments més abstractes a una sèrie de lluites concretes i estudis de cas. D'aquesta manera, el llibre es basa en exemples empírics d'Àfrica, Àsia, Oceania, Amèrica Llatina, el Pròxim Orient, Amèrica del Nord i la Unió Europea.

14. Water: A Critical Introduction. Naho Mirumachi, Katie Meehan i  Alex Loftus. Editorial Wiley-Blackwell.

Descobreix el cicle hidrosocial i l'impacte del poder, el coneixement i l'escassetat en els drets i l'ús de l'aigua a través d'aquest llibre de text captivador i amigable per als estudiants.

A Water: A Critical Introduction (Aigua: una introducció crítica), un equip de destacats investigadors ofereixen un examen expert dels nostres reptes relacionats amb l'aigua més urgents, argumentant que els fluxos d'aigua estan modelats per pràctiques socials i geometries de poder. Combinant investigació de primera mà i estudis de cas de titulars, els autors revelen les relacions hidrosocials sovint amagades en els relats principals de l'aigua, abordant temes actuals com l'escassetat d'aigua, les inundacions, la governança global de l'aigua, els conflictes legals, els drets humans, el subministrament d'aigua potable, la salut, el nexe entre aigua, alimentació i energia, i molt més.

Abraçant cinc segles, aquest volum exhaustiu reflexiona sobre com l'expansió imperial ha modelat les relacions hidrosocials a Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, com la demanda d'aigua ha canviat amb el temps, i com aquest canvi ha impactat l'estil de vida.

Com el primer text principal que sintetitza la recerca crítica sobre l'aigua en perspectives locals i globals, aquest llibre es fonamenta en arguments clars i persuasius, els "quatre pilars", i és recolzat per la recerca original dels autors i la síntesi actualitzada de la recerca crítica més recent sobre els principals problemes de l'aigua. També inclou mapes, il·lustracions i materials d'aprenentatge addicionals per a educadors. Els lectors trobaran: Una introducció animada i exhaustiva que explica per què és necessari un enfocament crític per comprendre plenament els nostres actuals reptes relacionats amb l'aigua, amb un focus en el "superheroi escèptic". Un enfocament global sobre els principals debats en temes d'aigua, incloent grans preses, privatització, conflictes transfronterers, agricultura i reg, subministrament d'aigua i sanejament, drets humans, dilemes de governança i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Exploracions exhaustives dels rols jugats pel coneixement expert, el capital global, el canvi climàtic i les lluites per la justícia en el cicle hidrosocial. Perspectives teòriques crítiques que integren les ciències socials ambientals, la crítica feminista i una economia política àmpliament definida amb les especificitats dels recursos hídrics. Tractaments detallats de la governança, la ciència i la gestió de l'aigua, incloent els orígens i les implicacions dels enfocaments neoliberal a la privatització, la comodificació i la financiarització de l'aigua. Un text accessible que "convida el lector" a una jornada crítica.

Water: A Critical Introduction és un text clau per a estudiants de secundària avançats, universitaris i de postgrau que vulguin entendre millor les tendències en gestió ambiental, ecologia política i governança, ciència i enginyeria de l'aigua. Escrit amb una audiència interdisciplinària en ment, aquest llibre beneficiarà els estudiants que cursin matèries en estudis ambientals, dret ambiental, geopolítica, estudis internacionals, geografia humana, hidrologia, enginyeria, economia ambiental i disciplines relacionades.