Declaració Assemblea Metropolitana Manifesta 15

Preàmbul

La coincidència en el temps (2024) i en el territori de la regió metropolitana de Barcelona de dos grans esdeveniments —la Biennal Manifesta15 Barcelona Metropolitana de la Capital Europea de la Democràcia (ECoD)— i el desplegament del pla estratègic metropolità per a la ciutat dels cinc milions, el Compromís Metropolità 2030, ha creat el marc adequat perquè l’equip de Manifesta 15, l’ECoD i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) col·laborin en la posada en marxa d’un procés deliberatiu pilot: l’Assemblea Metropolitana Manifesta 15.

Quins eren (són) els objectius d’aquest procés deliberatiu?

Aprofitar la capacitat transformadora de la cultura, en sentit ampli, per plantejar i intentar donar resposta a una pregunta concreta “Com impulsar de forma democràtica i col·lectiva una cultura que contribueixi a la transició ecosocial, en el context de la regió metropolitana de Barcelona? en el benentès que les polítiques i els agents culturals poden contribuir a apropar-nos a un model ambiental i social més sostenible. 

Convertir el resultat d’aquest procés deliberatiu en què han participat 60 persones de diversos municipis de la metròpolis en una Declaració que —en veu de les persones assembleistes— inclogui els objectius, les polítiques i les mesures necessàries que permetin respondre aquesta pregunta. 

Fer una primera experiència pilot de governança metropolitana, en forma d’assemblea deliberativa, com a eina per millorar la participació ciutadana a la metròpoli i fer front conjuntament els reptes de futur (com és la transició ecosocial) i que alhora serveixi com a model de futures experiències de governança metropolitana en altres àmbits.

També volem afegir un parell d'elements sobre la pròpia assemblea i els seus resultats. 

S’ha fet difusió de la convocatòria als 12 municipis que van donar suport a la candidatura de l’Ajuntament de Barcelona per acollir Manifesta 15 Barcelona Metropolitana, però no tots els municipis hi estan representants en la mateixa proporció. També som conscients que no hi són tots els sectors i actors que tenen alguna cosa a dir en resposta a una pregunta tan complexa i multidisciplinar. És per això que l'Assemblea no s'ha dissenyat com un espai de representació d'aquests 12 municipis sinó d'autorepresentació dels propis participants de l'Assemblea i de la riquesa de les seves trajectòries, coneixements i experiència.

L’Assemblea Metropolitana Manifesta 15 és una experiència pilot de procés deliberatiu amb la voluntat d'explorar nous mecanismes de participació a nivell metropolità. Per poder fer seguiment dels resultats s'ha promogut la creació d’una comissió de seguiment que continuarà treballant un cop finalitat el procés. Per altra banda, està previst difondre el resultat de l’assemblea en les activitats que es realitzin en el marc de Manifesta 15 així com traslladar-lo als ens amb competència, capacitat o interès per impulsar algunes de les propostes que inclou la declaració. Dit això, us deixem amb la lectura de la Declaració que hem acompanyat de tota la informació del procés deliberatiu en forma de Memòria que, a més de relatar mètodes i procés, detalla el conjunt de visions, línies de treball i mesures concretes proposades del diferents grups de treball creats.

Esperem que la lectura de la Declaració sigui del vostre interès i vulgueu adherir-vos a la iniciativa.

Signants: Manifesta, Capital Europea de la Democràcia, Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i Ajuntament de Barcelona.

Declaració

Les assembleistes convocades a l’Assemblea Metropolitana Manifesta 15

Som una seixantena de persones provinents de gran diversitat de municipis, cultures, identitats, vinculacions comunitàries o professions. Vam manifestar el nostre interès en ser part del procés, però vam ser seleccionades per sorteig per a garantir la màxima diversitat al grup. Hem constatat al llarg de les jornades, dos aspectes molt importants: el primer, la complementarietat de les visions i experiències entre territoris, junt amb una forta capacitat de diagnosi col·lectiva i potencial propositiu per abordar els reptes de la regió metropolitana i els seus municipis; el segon, que tot i la diversitat esmentada, aquesta no és prou representativa dels col·lectius i comunitats que convivim als diferents municipis d’on provenim.

Havent constatat la força deliberativa, la potència propositiva, i el valor com a espai de governança de l’espai obert en aquesta assemblea, encoratgem a què continuïn organitzant-se aquest tipus d’experiències posant, però, més èmfasi en el fet que persones de col·lectius que sovint estan infrarepresentats hi puguin ser més presents.

Durant tres jornades repartides entre març i maig de 2024, un temps intens, estimulant, insuficient, inspirador, hem diagnosticat, analitzat, compartit, proposat i deliberat sobre com impulsar de forma democràtica i col·lectiva una cultura que contribueixi a la transició ecosocial, i ho hem emmarcat en el context metropolità que uneix els territoris d’on venim. 

Un cop conclòs el nostre període de treball com a assemblea deliberativa, DECLAREM:

1.

La cultura és un dret fonamental de cada una de les persones que viu a les nostres comunitats. Perquè aprendre i gaudir de la cultura ens desenvolupa com a persones i ens aporta coneixement i esperit crític. Perquè fer cultura ens permet descobrir talents, tenir una veu i associar-nos amb persones per teixir territori. Perquè impulsar cultura ens permet exercir el dret a que la societat on vivim tingui imaginaris que representin allò en

què creiem, la manera com veiem o volem veure el món. 

En el context d’una greu emergència climàtica, és imprescindible que la cultura sigui protagonista en impulsar canvis estructurals, d’imaginaris i socials que contribueixin a garantir la possibilitat del benestar i l’equilibri ecològic, i no antropocèntric, a les generacions presents i futures. 

2.

En aquests moments, alhora que constatem la gran riquesa de col·lectius, accions i processos culturals als nostres territoris, creiem que cap d’aquests dos principis té les condicions per a implementar-se de forma veritable, i que per a aconseguir-ho calen polítiques, estratègies, accions decidides que ens encaminin a assolir el següent:

Una cultura de totes les persones, governada democràticament i construïda de forma plural i col·laborativa.

Cal que es potenciïn i dignifiquin els espais, iniciatives, col·lectius culturals de forma distribuïda, i accessible, per tot el territori: als barris dels nostres municipis; als diferents municipis del nostre territori metropolità. Per això és imprescindible una redistribució equitativa de recursos, és recomanable impulsar les iniciatives col·laboratives entre territoris, i és ineludible reequilibrar el reconeixement de la cultura de base respecte a les produccions de gran format.

Cal també que es reconeguin totes les manifestacions culturals i les realitats culturals del nostre territori com a integrants de la nostra cultura, i que la diversitat en tots els seus sentits tingui espai real, visibilitat, a les produccions que arriben a la població.

Per a aconseguir-ho, finalment, també és imprescindible que les relacions de poder, és a dir: la presa de decisions, la gestió, l’establiment de prioritats, l’avaluació de les polítiques i actes culturals, es realitzin d’una forma democràtica i participada entre institucions, teixit cultural, teixit associatiu i ciutadania. Per això, observem òrgans de participació (com consells, taules, o assemblees) com a recomanables si s’articulen bé i perduren en el temps, alhora que reivindiquem que es controli l’acció de lobbies culturals i pràctiques monopolístiques o centralitzadores. 

Una cultura dignificada, valorada i amb una veu empoderadora

La realitat de les professionals de la cultura és d’una veritable precarietat, ho sabíem i ho hem constatat en l’intercanvi entre territoris, i és possible (no només necessari) emprendre mesures que ens portin a la dignificació econòmica i laboral del món cultural. Des d’un estatut de l’artista, i de la resta dels professionals del món de la cultura, fins a la millora del finançament cultural: ja sigui en suport a processos creatius o en la millora de tràmits burocràtics, entre d’altres possibles exemples.  

Però també cal dignificar el món cultural a nivell simbòlic i social. Ajudar a entendre la importància que té la cultura en la vida de les persones, quan volem que aquesta sigui plena i justa. Per a això, el rol tant de l’educació com de la comunicació són centrals. Pel que fa a l’educació, hem d’impulsar la transversalització de la cultura i l’art en els diversos àmbits educatius (començant per l’escola), i això només es pot aconseguir amb finançament i iniciatives. I en referència a la comunicació, hem d’assegurar-nos que la informació pot circular per canals descentralitzats i capil·laritzats, alhora que potenciem la construcció d’imaginaris que generin esperança i dibuixin escenaris transformadors.

Una cultura sostenible i ambientalment transformadora

Els hàbits globals superen la capacitat de regeneració del planeta, i els esdeveniments culturals contribueixen a aquesta sobrecàrrega. Les propostes globals de decreixement encaixen amb la necessitat de controlar i disminuir les grans produccions, grans esdeveniments culturals (amb perfil altament contaminant) en favor de produccions més locals. A més, implementar mesures de reducció d’impacte als esdeveniments, dissenyar protocols, mètodes de seguiment i línies dins les polítiques culturals que prioritzin la reducció d’impacte ambiental.

Alhora, la cultura ha d’assumir el seu rol en la construcció d’imaginaris, de possibles, aportant visualitzacions d’experiències existents i escenaris desitjables a portar endavant. Això és, contribuir a crear una cultura de la sostenibilitat i la justícia ecosocial.

3.

Som conscients que construir aquestes noves realitats és complex i un procés que ha de començar avui però que en veurem els fruits a mig i llarg termini. És per això que tenim la convicció que això no depèn d’una sola figura, sinó de la implicació de molts agents: les institucions dels nostres territoris, el teixit social, de nosaltres mateixes i de col·lectius als quals pertanyem i de les diverses comunitats del territori metropolità.

Considerem que és òptim que ens coordinem i governem entre tots aquests agents de manera transversal i democràtica i per això defensem que experiències com aquesta Assemblea continuïn produint-se a escala metropolitana, alhora que es dona força als espais de participació diversa a escala local.

Sabem també que això que plantegem en aquesta Declaració no depèn tampoc d’una o dues mesures brillants, sinó d’un conjunt de mesures coordinades i sostingudes en el temps. Nosaltres n’hem dibuixat un conjunt, de mesures, que ens semblen prioritàries, i que convidem totes les persones i agents que ens llegiu, a que les tingueu en compte, us hi adheriu, intenteu portar a la pràctica aquelles que considereu que us escauen, i en suggeriu de noves, si cal; però que no deixeu passar la possibilitat i la urgència de construir-les col·lectivament.

Perquè si creiem que la cultura és un dret de totes les persones, al nostre territori hi ha milions de persones, avui i demà, que no el tenen garantit. I si creiem que és imprescindible que la cultura contribueixi a possibilitar una metròpoli habitable, sana i justa en el futur, avui l’emergència climàtica ens obliga a iniciar una transició ecosocial amb urgència.

Per això és ineludible que ens organitzem i treballem plegades.

Resum de les propostes de l’Assemblea per a una Cultura que contribueixi a la Transició Ecosocial

L’Assemblea deliberativa, després d’una primera jornada de diagnosi, va començar a treballar en 6 grans àmbits que tractaven de respondre als reptes (i potencials) definits col·lectivament.

Per a aquests àmbits, l’Assemblea ha definit objectius, línies d’actuació i mesures concretes, que planteja als diferents agents (institucionals i civils), i de les quals en segueix un resum.

Amb la voluntat de sistematitzar, els àmbits s’han agrupat en 3 eixos principals.

Eix 1. La cultura de totes les persones, governada democràticament i construida de forma plural i col·laborativa

L’accés de totes les persones a la cultura, en totes les seves dimensions (gaudi, creació, representació, foment i governança) és la base dels drets culturals. Sense accés universal no hi ha una democràcia o una governança justa. La governança col·lectiva ha de poder deixar lloc a una cultura metropolitana col·laborativa, a nivell horitzontal i vertical.

Àmbit 1. Una cultura de totes i per a totes les persones (diversa, inclusiva, plural, popular, oberta).

Els objectius a assolir per a aquest àmbit són:

1. El reconeixement i visibilitat de la riquesa cultural diversa

2. La participació cultural activa de la ciutadania (gaudi, creació, producció, governança)

3. Posar la cultura de proximitat, comunitària i popular al centre.

Per això es proposen línies d’actuació i polítiques com:

1. Promoure la cultura de la diversitat i redistribuir-hi els recursos: Generar polítiques culturals que reflecteixin i facilitin l’expressió de la diversitat cultural i artística existent al territori. Redistribuir els recursos culturals per facilitar l’expressió cultural pròpia de les diverses sensibilitats i/o col·lectivitats existents al territori.

2. Impulsar la visibilització de la realitat diversa: La producció cultural ha de visibilitzar la realitat diversa de la nostra societat i evidenciar les diferents opressions, estereotips, etc... per ajudar a superar-les. Els continguts culturals han de promoure  la garantia dels drets humans i els valors democràtics  (anti capacitisme, anti edatisme, antiracisme, anticlassicisme, antimasclisme,...)

Altres polítiques en aquest àmbit serien: Assegurar la representació de la diversitat;  Educació en la diversitat cultural; Promoure l’articulació entre diverses; Generar oferta cultural compartida entre els barris.

Àmbit 2. Una cultura democràtica i participativa

La reflexió que ha planat sobre el grup des del seu inici és que la (imprescindible) democràcia en la cultura no és possible, si col·lectius que són habitualment infrarepresentats, en situació d’exclusió, no hi participen i/o no hi tenen accés.

L’Assemblea planteja que cal assolir, com a visió a mig i llarg termini:

1. Ningú al marge: Es reivindica una cultura de tothom i per a tothom; valorant tant les persones o grups poblacionals que sovint són deixats al marge, però també les condicions materials que impedeixen, a tants altres, l'accés.

2. Transparència i obertura del codi de les decisions: Transparència al sector cultural públic, no només pel que fa a l'economia, sinó obrint el codi des de la iniciativa i fins al procés decisori.

3. Gestió transversal: La gestió de les polítiques culturals han de ser de tota la ciutadania: gestores, entitats, “consumidors”.

4. Participació (amb transparència) en la programació cultural de la institució per part dels artistes que acull i la ciutadania.

5. Canvi educatiu per a avançar en valors a mig-llarg termini que motivi a participar en comptes de consumir passivament.

6. Transformació dels plantejaments del que és cultura i dels espais en què s’hi participa perquè les persones sentin pertinença suficient com per acostar-se a participar.

7. Articular persones, col·lectius i espais públics, crear sinergies amb els col·lectius i les persones, potenciant la generació d'espais de trobada.

8. Comunicació capil·laritzada de les activitats: per mitjà de canals que garanteixin la possibilitat d'accés a grups poblacionals diversos, i els convidin a poder participar activament de projectes culturals.

En aquesta direcció, es plantegen línies d’actuació com:

1. L’impuls de la participació ciutadana en la cultura: Mitjançant processos participatius, l’establiment d’espais o òrgans de participació, i la promoció o estímul del rol protagonista de la ciutadania en la cultura.

2. Transparència de polítiques, processos de presa de decisions i adjudicació de fons.

3. Accés democràtic a la cultura: Perquè un accés discriminatori o no igualitari, no és democràtic.

4. Espais públics com a espais del poble: Entendre els espais públics destinats a la promoció cultural com a pertanyents a la ciutadania més enllà de les línies de programació o directives.

Àmbit 3. Una cultura enxarxada, col·laborativa i multipolar

Considerant la dimensió inter-territorial, metropolitana de l’Assemblea, un dels elements claus que s’hi han treballat és l’articulació als territoris, tant interterritorial com intra-territorial, i la col·laboració entre els diferents agents d’aquests.

Els objectius a assolir per a aquest àmbit són:

1. Col·laboració i enxarxament en l’eix horitzontal i el vertical: L’establiment de dinàmiques i programes col·laboratius, mancomunats: entre territoris, dins els territoris, i entre els diferents agents.

2. Potenciar el valor de cada context local: Descentralitzar no és “exportar”. Cal resistir la força magnètica i la potència cultural de Barcelona. Es tracta d’enfortir i visibilitzar la producció dels territoris, de generar col·laboracions multipolars.

3. Obertura dels equipaments a la diversitat.

4. La governança compartida i el reconeixement mutu: Potenciar un espai comunicatiu d’abast metropolità, enxarxat.

Entre les línies d’actuació proposades per assolir aquests objectius:

2.1. Facilitar la permeabilització de les fronteres entre ciutats i barris. Construir identitats expandides, plurals.

2.2. Dinamisme en la col·laboració territorial, que permeti associar-se entre municipis (per territoris, temàtiques, etc.) per desenvolupar projectes i objectius.

2.3 Enxarxar tenint en compte el territori, la realitat, la vida comunitària i la cultura i identitat que s’hi desenvolupa.

2.4. Millorar la mobilitat física a la regió metropolitana i fomentar la mobilitat metropolitana, gratuïta per actes culturals i sense passar per Barcelona.

2.5. Mobilitats intermetropolitanes com a intercanvis.

3.1. Suport a les entitats veïnals i culturals i les federacions, i la difusió de les seves activitats socio-culturals.

3.2. Crear i impulsar òrgans participatius (com els Consells) amb visió metropolitana per qüestions concretes.

Eix 2. La cultura digna, valorada i amb una veu empoderadora

La cultura té un rol central en el desenvolupament de les persones, en la cohesió social, i en les possibilitats de transformació d’una societat. La cultura codifica les cadenes de les opressions del nostre present, però és només a través de canvis culturals que és possible l’alliberament.

La seva importància central, però, no es troba actualment reflectida en un reconeixement social, institucional a l’alçada.

Àmbit 4. Una cultura dignificada

La visió que es persegueix en aquest àmbit és clara:

La dignificació social/simbòlica i econòmica/laboral del món cultural.

Per a assolir aquest gran objectiu, l’Assemblea planteja una sèrie de línies de treball:

1. Protecció i enfortiment de les agents culturals, artistes i persones que treballen en l’àmbit de la cultura.

2. Garantia de recursos per a espais i iniciatives culturals, especialment aquelles de base.

3. Valoritzar tota la cadena de valor:  Cal incorporar a la cadena de valor el procés creatiu.

4. Articulació d’actors culturals: Cal fomentar l’associacionisme entre el món cultural.

5. Alleugerir la burocràcia: Cal repensar el finançament de l’activitat cultural per evitar la burocratització i els criteris aleatoris.

6. Assegurar espais adequats: La dignificació del món cultural també passa per exigir espais adequats a l’activitat.

7. Recursos per educar en el valor de la cultura: Cal posar recursos en l’educació vers la importància de la cultura, i posant l’èmfasi en l’educació a l’escola, en els mitjans de comunicació.

Entre les mesures concretes que sorgirien d’aquestes línies, val la pena destacar la demanda d’adopció del  2% del PIB cultural, o la millora i compleció de la protecció del teixit artístic i cultural per mitjà dels seus estatuts laborals i professionals; així com la revisió i la millora de l’accés al finançament públic.

Àmbit 5. Una cultura que la gent valori, que formi part de l’educació, i que tingui veu empoderadora

Des d’aquest àmbit, es plantegen els següents objectius:

1. Accés més equitatiu, inclusiu i divers a la producció cultural i l’educació.

2. Transversalització real de la cultura en l'educació.

3. Establir lligams amb altres polítiques públiques i fer de la cultura un element transversal.

4. Concebre i entendre la cultura com element un cohesionador que possibiliti i fomenti l’arrelament a la comunitat.

5. Aconseguir un canvi de relat, que trenqui amb el discurs apocalíptic i del  col·lapse, potenciant també el pensament crític, que permet generar nous imaginaris.

I per a assolir-los, es plantegen, entre d’altres, les següents línies de treball:

1.1 Posar les desigualtats al centre de les polítiques culturals.

1.2 Incorporar la mirada inter-seccional, el pensament post-humà i el pensament decolonial a les polítiques públiques culturals i educatives.

1.3  Mediació cultural, sensibilització i acompanyament cultural.

2.1 Incorporar les arts al currículum de manera sistematitzada visibilitzant les competències que s’hi treballen.

2.2 Augment dels recursos per tal d’incorporar personal que gestioni projectes artístics.

2.3 Accés dels agents culturals a l’alumnat, no derivació en els mestres, sinó treballar amb la seva complicitat.

5.1 Unificació o diàleg interdepartamental entre cultura i educació als municipis i a nivell metropolità.

5.2 Articulació d’agents culturals i educatius del territori, amb projectes horitzontals i co-dissenyats.

Eix 3. La cultura sostenible i ambientalment transformadora   

Aquest capítol dona resposta a la part “eco”, ambiental, de la transició ecosocial per a la qual ha deliberat aquesta assemblea metropolitana.

La visió que hi ha al darrera és que cal impulsar tant una cultura sostenible, com una cultura per a la sostenibilitat. 

Àmbit 6. Una cultura sostenible i ambientalment transformadora

Com a visió a mig i llarg termini, els objectius es plantegen en una doble vessant:

Quan pensem en una cultura de la sostenibilitat, de l’equilibri ecològic amb justícia social, es plantegen una sèrie de visions o objectius:

1. Construir imaginaris on l’equilibri i la justícia són viables i possibles: Treballar el decreixement i sostenibilitat de la cultura pensada sempre des d’un context feminista, decolonial, interseccional, i post-humà (l’espècie humana no és la prioritat jeràrquica, per sobre d’altres espècies).

2. Apropiació d’un nou llenguatge i nous relats.

3. Dades transparents per proposar des del coneixement.

4. Impulsar l’adopció de la cultura com a part central dels ODS.

5. Incorporar al relat cultural els impactes de l’ecoansietat i de l’emergència climàtica sobre la salut: És important que la cultura visibilitzi el context actual d’emergència climàtica i com afecta aquest a la nostra salut, contemplant l’ecoansietat com una afectació rellevant i prenent acció des de la cultura.

Quan ens orientem a la cultura sostenible, els objectius o visió que es marquen són els següents:

1. Mínim impacte ambiental negatiu possible.

2. Reconèixer i mesurar l’impacte dels esdeveniments culturals.

3. Indicadors ambientals com a part de la medició de l’èxit.

4. Prioritzar allò local, les petites produccions i arrelades al territori.

Per a assolir els objectius, l’Assemblea planteja una sèrie de línies de treball:

Actuacions dins la institució

1. Xarxa de recursos sostenibles, públics i gratuïts

2. Actualització dels criteris de decisió: Prioritzar les mesures que contribueixen clarament a millores tangibles i a curt termini en el context de la urgència ecosocial.

3. Indicadors ambientals per a la cultura.

Suport a projectes i iniciatives existents

1. Crear sinergies entre iniciatives de caire culturals i projectes ecosocials.

2. Prioritat i suport als projectes arrelats al territori: promoure i visibilitzar.

3. Sensibilització per a un nou concepte de cultura que incorpori la seva sostenibilitat.

Mecanismes de reducció de la petjada dels esdeveniments

1. Límits per als grans esdeveniments: Limitar els residus que poden generar.

2. Ús de materials, energies i recursos amb baixa petjada.

3. Ús de les TIC per reduir petjada.