Ponents Ponents (Biennal de Pensament)

<p>Investigador independent, activista, editor i “filòsof pirata”. Ha codirigit Aquarel·la Llibres i la revista <em>Arxipèlag </em>i ha participat activament en diferents moviments col·lectius (estudiantil, antiglobalització, copyleft, no a la guerra, V d'Habitatge, 15-M). Ned Ediciones ha publicat&nbsp;<em>Habitar y gobernar</em> (2020),&nbsp;<em>L'eclipsi de l'atenció</em> (2023) i&nbsp;<em>Capitalismo Libidinal</em> (2024). Els seus diferents treballs es poden consultar a <a target="_blank" href="http://www.filosofiapirata.com">www.filosofiapirata.com</a>.</p>

<p>Director de Participació i Innovació Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona. Responsable de <a target="_blank" href="http://decidim.barcelona">decidim.barcelona</a> i cofundador de <a target="_blank" href="http://Decidim.org">Decidim.org</a>. Cap del Canòdrom - Centre d'Innovació Digital i Democràtica. Ex-coordinador de Tecnopolítica a l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3-UOC). Doctor en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC.</p>

<p>Llicenciada en economia i ciències polítiques per la Universitat d’Àmsterdam (2017) i Màster Estudis Urbans, UAB (2023). Especialitzada en economia política urbana, habitatge i polítiques públiques. Forma part de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona IDRA on investiga sobre habitatge, desigualtat i transició ecològica.</p><p>Ha estat coordinadora de projectes al Laboratorio para la Ciudad —el <em>think tank </em>experimental del Govern de la Ciutat de Mèxic— i al laboratori d’innovació pública Coboi lab. Té experiència com a consultora independent sobre polítiques públiques urbanes. També ha dissenyat estratègies d’incidència política per la protecció de persones defensores de la terra i el territori en risc a Mèxic (PBI).</p>

<p>Chris Ealham treballa al Campus de Madrid de la Universitat de Saint Louis. És especialista en la història dels moviments anarquistes i anarcosindicalistes espanyols, sobre els quals ha publicat nombrosos articles acadèmics en anglès, espanyol, català, italià, francès i rus. També és autor de dos llibres sobre aquest tema:&nbsp;<em>La lluita per Barcelona: Classe, cultura i conflicte</em> 1898-1937 i&nbsp;<em>Viure l'anarquia, viure la utopia: José Peirats i la història de l'anarcosindicalisme espanyol</em>, tots dos publicats per Alianza el 2005 i 2016, respectivament. Actualment investiga sobre l'insurreccionalisme anarcosindicalista i prepara una biografia de Juan García Oliver per a l'editorial Debate. La seva primera experiència del que significava la democràcia va ser dins del moviment antifeixista britànic durant l'era Thatcher.</p>

<p>Llicenciada en Història de l’Art (USC). Postgraus en Cooperació i Gestió cultural Internacional &amp; Tecnopolítica i Drets en l’Era Digital (UB). Gestora i mediadora cultural des de fa més d’una dècada. Ha treballat en la gestió, coordinació i acompanyament de projectes culturals i interdisciplinars d’àmbit local, nacional i internacional.</p><p>Entre 2015 i 2022 va ser regidora a l’Ajuntament de A Coruña amb la plataforma municipalista Marea Atlántica. Entre 2015 i 2019 va ser diputada a la Diputació de A Coruña i Regidora de Participació i Innovació Democràtica al govern municipal de A Coruña, on va dur a terme diverses polítiques públiques radicalment innovadores.</p><p>Actualment co-coordina el Seminari “Repensar el Museu: pràctica institucional i mezzopolítica” dins el Programa d’Estudis Propis en Museologia Crítica, Pràctiques Artístiques d’Investigació i Estudis Culturals “Tejidos Conjuntivos” del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía (Madrid).</p>

<p>Doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la formació de la cultura llibertària a Catalunya i l'organització de grups d'afinitat anarquista. Els seus llibres més recents són&nbsp;<em>Espiritistes i lliurepensadors&nbsp;</em>(2018),<em> Dones obreres al Raval&nbsp;</em>(2019),&nbsp;<em>Història de l'Anarquisme als Països Catalans</em> (2022), amb Jordi Martí.</p><p>Ha exercit com a professora de tècniques de documentació audiovisual al Màster de noves professions de la UB des del 2000 fins al 2005, i ha treballat com a documentalista i comissària de diferents exposicions:&nbsp;<em>L’Hospitalet, 100 anys d’Ajuntament; Collblanc-La Torrasssa, història d'un barri</em> (2001);&nbsp;<em>Surrealisme i Etnografia: la trobada fecunda&nbsp;</em>(2000);&nbsp;<em>Ètnic</em> (2004),<em> i Gitanos, sis segles de cultura rom a Catalunya</em> (2005).</p><p>Ha assessorat en el camp documental diferents reportatges i pel·lícules, i és autora, amb Lluís Calvo, de&nbsp;<em>Surrealisme i Etnografia CSIC-Barcelona</em> (2000);&nbsp;<em>Clandestins: El maquis contra el franquisme</em> (2001 i 2005);&nbsp;<em>Cornellà: 25 anys de Democràcia</em>, amb Àngels Marín (2004);&nbsp;<em>La Barcelona Rebel. Guia d'una ciutat silenciada</em> (2004);&nbsp;<em>Francesca Bonne-maison: educadora de ciutadans</em> (2004);&nbsp;<em>La família Montseny-Mañé: un laboratori de les idees,</em> i&nbsp;<em>Ministres anarquistes</em> (2005), així com diversos articles de divulgació històrica.</p><p>Col·labora en diferents trobades sobre la recuperació de la memòria històrica (La Gavilla Verda de Conca i Associació de Joves de la Comarca del Jerte a Extremadura), i és membre de la Marxa dels Maquis de Catalunya.</p>

<p>Donatella Della Porta és professora de Ciències Polítiques, degana de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials i directora del programa de doctorat en Ciències Polítiques i Sociologia de la Scuola Normale Superiore de Florència, on també dirigeix ​​el Centre d'Estudis de Moviments Socials (Cosmos).</p><p>Entre els principals temes de la seva investigació es troben els moviments socials, la violència política, el terrorisme, la corrupció, la policia i la vigilància policial de protesta. Ha dirigit un projecte important de l'ERC, Mobilizing for Democracy, sobre la participació de la societat civil en els processos de democratització a Europa, Orient Mitjà, Àsia i Amèrica Llatina. El 2011 va rebre el Premi Mattei Dogan pels seus destacats èxits en el camp de la sociologia política. És doctora honorària de les universitats de Lausana, Bucarest, Göteborg, Jyväskylä i de la Universitat del Peloponès.</p><p>És autora o editora de 90 llibres, 150 articles de revistes i 150 contribucions en volums editats. Entre les seves publicacions més recents hi ha:&nbsp;<em>Social Movements: An introduction</em>, 3a edició (Blackwell, 2020); i&nbsp;<em>Can Social Movements Save Democracy?</em> (Polity, 2020).</p>

<p>Hug March Corbella és catedràtic dels Estudis d'Economia i Empresa i investigador del grup de recerca Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, 2005) i doctor en Ciències Ambientals també per la UAB (2010). March és expert en sostenibilitat i transició ecològica, ecologia política urbana, gestió del cicle de l'aigua i estudis urbans.</p><p>La seva contribució acadèmica se situa en el camp dels estudis urbans, la geografia i l'ecologia política urbana, i contribueix a entendre els diferents processos (tecnològics, sociodemogràfics, politicoeconòmics) que influencien la governança socioambiental i la transició ecològica.</p><p>L'activitat d'R+I del professor Hug March Corbella se centra en l'anàlisi dels nous paradigmes de sostenibilitat urbana (ciutat intel·ligent o <em>smart city</em>, resiliència, agricultura urbana, etc.), l'ecologia política de la transició ecològica i els canvis en la governança i l'economia política dels recursos naturals, amb especial atenció als recursos hídrics.</p><p>Els seus interessos de recerca principals són l'ecologia política urbana, la gestió urbana de l'aigua, l'economia política del cicle hidrològic, els models de gestió i l'emergència de noves tecnologies de subministrament, i la intersecció entre transició ecològica i transició digital en un context d'emergència climàtica.</p>

<p>Geògrafa i especialista en polítiques hídriques de formació, la Dra. Katie Meehan és codirectora del King's Water Centre del King's College de Londres i investigadora principal del projecte <em>Plumbing Poverty</em>. La seva experiència inclou la justícia ambiental, la governança de l'aigua i la desigualtat socioespacial i infraestructural. El projecte de recerca actual de Meehan va ser seleccionat per a un prestigiós premi del Consell Europeu de Recerca i està finançat per la Garantia Horitzó Europa d'UKRI (2023-2028). Meehan, dues vegades becària Fulbright i exvoluntària del Cos de Pau dels Estats Units, ha viscut i treballat a Mèxic, Belize, Guatemala, el sud-oest dels Estats Units i ara Anglaterra. La seva investigació ha aparegut en mitjans destacats com<em> Science, PNAS, Geoforum, WIRE Water </em>i<em> Annals of the American Association of Geographers</em>. És coautora de <em>Water: A Critical Introduction</em> (Wiley, 2023) i està acabant un llibre sobre la crisi de l'aigua a la Ciutat de Mèxic i les seves lluites menys visibles sobre la reproducció social, el poder estatal i el treball domèstic.</p>

<p>Ambientòloga, doctora en geografia, investigadora Ramon y Cajal al Basque Centre for Climate Change, acaba d'acabar la seva formació com a facilitadora. Li mouen preguntes sobre com habitar juntes en un planeta danyat i com crear ponts entre maneres de conèixer i experimentar el món respectant les diferències entre elles. Les ha explorat sobretot en problemes que tenen a veure amb l'aigua, el repartiment, l'esgotament, la contaminació, i els conflictes que això genera en zones on no abunda. Últimament l'inquieta especialment la consideració dels ecosistemes, les plantes i els animals com a subjectes que ens interpel·len i ens co-constitueixen. Des del 2021 habita de manera intermitent la llacuna del Mar Menor, tractant de comprendre la complexitat que envolta la seva crisi i si és possible activar alguna cosa que es pugui anomenar agència col·lectiva per navegar-la.</p>